Correu d'un amic / Correo de un amigo

2011-06-27 23:55

CAS VERÍDIC, OCORREGUT EN L'INEM, DE BARCELONA EL DIA 1 D'AQUEST MES, PASSAR-HO A TOTS ELS VOSTRES CONTACTES, VERGONYÓS​, AIXÍ VA ESPANYA

Treballo en l'INEM (avui SPEE). Us vull explicar una petita anècdota perquè il·lustre un altre dels disbarats que ha portat a Espanya a estar com està.
Atenc a un senyor, els seus trets denoten que és d'origen marroquí. No parla espanyol, pràcticamente res. Li demano la identificació i oh, no té NIE, té DNI. Està nacionalitzat. Ràpidamente em pregunto com una persona que està nacionalitzada, no sap parlar castellà.
I no és perquè és marroquí de naixement, és que em sorprèn com es pot viure 10 anys en un país i no aprendre l'idioma, almenys per mantenir una conversa, i molt més, com s'arriba a obtenir la nacionalitat. Però anem, que opino el mateix dels alemanys que porten aquí un dècada i ni papa. Seguim.
Observo la seva vida laboral. Comença l'al·lucine. L'home va treballar en el seu  dia un anyet, pràcticamente just, de forma més o menys seguida, en bastants empreses, en moltes acaba per baixa voluntària. En una d'elles genera situació legal de desocupació (és acomiadat) i amb l'any raspat sol·licita atur. Bé, 4 mesos de contributiva. A l'esgotament, subsidi amb càrregues familiars (residents en *marruecos) i major de 45 anys, 24 mesos de subsidi. Després de cobrar el subsidi, miraculosament, i després d'estar 28 mesos (gairebé dos anys i mitjà) com a demandant d'ocupació, aturat, oh miracle, es col·loca al mes d'acabar de cobrar. Torna a treballar de forma més o menys seguida en diferents empreses, en algunes de les quals acaba amb baixa voluntària i tal. Mateixa dinàmica laboral. 2 mesos per aquí, 1 mes gens, 3 mesos per allà... I heus aquí que l'home junta *justito 180 dies, quin miracle. Doncs hala, subsidi de cotització insuficient amb càrregues, 21 mesos. Després de l'esgotament, cobra el *prodi, 6 mesos més de subsidi. En tot aquest temps ni una col·locació, res, ni un treballet. Entre mig, el senyor es veu que va demanar la nacionalitat i la hi van donar.
Bé , ara, després de cobrar tot el cobrable, es deixa anar a un altre país de la UE, amb la seva condició de ciutadà comunitari. Una reflexió. Aquest home ha vingut d'un altre país, suposadament a buscar-se la vida, ha treballat any i mitjà, i se li ha donat 55 mesos de prestacions per desocupació, més de 4 anys i mitjà, i la nacionalitat. Quan estava cobrant prestacions ni tan sols s'ha molestat a aprendre castellà. Juro que el cas és verídic. He vist algun cas més bèstia encara, però això ha passat aquest mateix matí i he al·lucinat.Així ens va.
Igual de vergonyós és la situació amb els casos que arriben de nacionals de naixement que busquen la mateixa dinàmica de treballar el juste per generar dret. La cosa és que és tot legal, al senyor no se li pot dir ni mu.
Si a aquesta picardia, nacional i estrangera, se li afegeix la resta de problemes del país, ......

________________________________________________

CASO VERÍDICO, OCURRIDO EN EL INEM, DE BARCELONA EL DÍA 1 DE ESTE MES, PASARLO A TODOS VUESTROS CONTACTOS, VERGONZOSO​, ASÍ VA ESPAÑA

 

Trabajo en el INEM (hoy SPEE). Os quiero contar una pequeña anécdota para que ilustre otro de los disparates que ha llevado a España a estar como está. 
Atiendo a un señor, sus rasgos denotan que es de origen marroquí. No habla español, practicamente nada. Le pido la identificación y oh, no tiene NIE, tiene DNI. Está nacionalizado. Rapidamente me pregunto cómo una persona que está nacionalizada, no sabe hablar castellano. Y no es porque sea marroquí de nacimiento, es que me asombra cómo se puede vivir 10 años en un país y no aprender el idioma, al menos para mantener una conversación, y mucho más, como se llega a obtener la nacionalidad. Pero vamos, que opino lo mismo de los alemanes que llevan aquí un década y ni papa. Seguimos. Observo su vida laboral. Comienza el alucine. El hombre trabajó en su día un añito, practicamente justo, de forma más o menos seguida, en bastantes empresas, en muchas termina por baja voluntaria. En una de ellas genera situación legal de desempleo (es despedido) y con el año raspado solicita paro. Bien, 4 meses de contributiva. Al agotamiento, subsidio con cargas familiares (residentes en marruecos) y mayor de 45 años, 24 meses de subsidio. Tras cobrar el subsidio, milagrosamente, y tras estar 28 meses (casi dos años y medio) como demandante de empleo, parado, oh milagro, se coloca al mes de terminar de cobrar. Vuelve a trabajar de forma más o menos seguida en distintas empresas, en algunas de las cuales termina con baja voluntaria y tal. Misma dinámica laboral. 2 meses por aquí, 1 mes nada, 3 meses por allá... Y he aquí que el hombre junta justito 180 días, qué milagro. Pues hala, subsidio de cotización insuficiente con cargas, 21 meses. Tras el agotamiento, cobra el prodi, 6 meses más de subsidio. En todo ese tiempo ni una colocación, nada, ni un trabajito. Entre medias, el señor se ve que pidió la nacionalidad y se la dieron.

Bien , ahora, tras cobrar todo lo cobrable, se larga a otro país de la UE, con su condición de ciudadano comunitario. Una reflexión. Este hombre ha venido de otro país, supuestamente a buscarse la vida, ha trabajado año y medio, y se le ha dado 55 meses de prestaciones por desempleo, más de 4 años y medio, y la nacionalidad. Cuando estaba cobrando prestaciones ni siquiera se ha molestado en aprender castellano. Juro que el caso es verídico. He visto algún caso más bestia todavía, pero esto ha pasado esta misma mañana y he alucinado. Así nos va. Igual de vergonzoso es la situación con los casos que llegan de nacionales de nacimiento que buscan la misma dinámica de trabajar lo justito para generar derecho. La cosa es que es todo legal, al señor no se le puede decir ni mu.

 Si a esta picaresca, nacional y extranjera, se le añade el resto de problemas del país, ......